Mig adormida amb les últimes clarors de la tarda, penso en els últims dies d'estiu i el cos se m'omple de tristesa i nostàlgia, intento foragitar aquests pensaments, i em concentro amb els bells colors del capvespre...Últimament estic descobrint que la ultima llum del dia m'ajuda a escriure. Estirada en el meu raconet privilegiat de la terrassa la tènue claror de l’ horabaixa m'invita a reprendre el que havia deixat fa uns minuts...
Les dones escriptores tenen alguna cosa que m’atrapa. Llegint sobre
El
concurs Biblioestiu que organitzen totes les biblioteques de Catalunya per les
vacances d'estiu m’ha fet descobrir aquesta saga de llibres. Us parlaré
d’aquest fantàstic concurs en un altre moment, que ara no vull perdre el fil...
Si
us agrada les descripcions i sentir-vos rodejats del paisatge aquest llibre us
agradarà. És deliciós el moment
en que l’Anna arriba a l'illa del Príncep Eduard per primer cop, tot el que els
ulls de l'Anna veuen està escrit amb tant detall i tanta particularitat, que
ens fa experimentar milions de sensacions. Per a mi el moment més especial és
quan veu per primer cop Teules Verdes...
El
primer llibre ens endinsa en les entremaliades aventures de la nostre xerraire
i encantadora protagonista pel-roja Anna Shirley . Orfe de pares, per casualitat del destí, l'Anna
va a parar a la Casa
de les Teules Verdes i entra a la vida de Marilla i Matthew. Amb els seus
riures i els seus plors tot el que els envolta canviarà de color. Per arribar
al seu destí Anna viatja de l’orfenat a l'Illa del Príncep Eduard, és una
província canadenca, a prop de la ciutat Moncton, situada a l'oceà Atlàntic.
Allà
es fa amiga íntima de la seva veïna, Diana, amb qui juga i estima fins al final
de la saga i comença la
contradictòria relació amb
en Gilbert. El que ningú s'espera és que tot aquell petit poble solitari i
apartat farà un gir de 360 graus, amb la immensa imaginació i la gran vivacitat
que fa que l'Anna ens enamori només sentir-la.
Com
ja sabeu, els que em seguiu, m'agrada quedar-me amb petits bocinets del llibre
que he llegit, en forma de frases es clar. I aquí en teniu algunes:
v En el futur, el teu record brillarà com una
estrella en la meva solitària vida.
v La meva vida es un cementiri d'esperances
enterrades.
v Qui fa coses belles és bell.
v Si vostè fos pèl-roja veuria que és més fàcil
ser dolenta que bona.
I
a continuació un exemple de la fantàstica personalitat de l’Anna que m’ha
enamorat:
¿Cómo se llama el geranio del alfeizar
de la ventana?
- Es un geranio de olor a manzana
- Oh, no me refiero a esa clase de
nombre, quiero decir el nombre que le ha puesto usted ¿no le ha puesto un nombre?
¿puedo ponérselo yo entonces? Puedo llamarle…veamos…Bonny estaría bien. ¿Puedo
llamarle Bonny mientras esté aquí?¿Puedo?
- Por Dios, no me importa ¿Pero qué
sentido tiene ponerle nombre a un geranio?
- Oh, me gustan las cosas que tienen
nombres propios, aunque sean sólo geranios. Les hace parecer más como personas
.¿Como sabe usted que no hiere los sentimientos de un geranio el que lo llamen
geranio y nada más? A usted no le agradaría que le llamarán nada más que mujer
todo el tiempo…
- En mi vida he visto u oído a nadie
como ella-murmuró Marilla”
I ara unes anècdotes:
·
El conegut escriptor Nord-Amèrica, Mark Twain, autor de les Aventures de
Tom Swayer, va dir:
"Des de la immortal Alícia en el país de les meravelles, Ana de les Teules Verdes, es la nena imaginària mes encantadora que s'hagi creat"
·
Quan la Lucy Maud
Montgomery tenia el primer llibre acabat, no trobava cap editorial que li
volgués publicar. Fet molt irònic sobretot si tenim en compte que després els
seus llibres sobre l'Anna Shirley han estat traduïts a més de 20 idiomes i ha
venut més de 50 milions de llibres arreu del món
·
Segons el que he llegit de la biografia de l'autora la seva vida es va
semblar a la vida de la protagonista dels seus llibres, Anna Shirley.
·
L'autora passava llargues hores escrivint acompanyada del seu gat Duffy,
al qui llegia els seus manuscrits i amb el qui compartia els seus deliris. Fins
i tot sovint signava els seus textos amb el seu nom i hi dibuixava un petit
gatet al costat.
·
L’història de l’Anna Shirley ha inspirat un munt de pel·lícules, series
d’animació i series reals, i fins i tot obres de teatre i musicals. En el
proper 2017 s’estrenarà una nova sèrie de TV basada en els llibres de la Maud.
Bé, lentament m’allunyo de Teules Verdes, de Avonlea, de l’illa del
Princep Eduard i torno a la
terrassa, però no estic sola em
rodeja l’aroma de la infància, jocs d’infantesa, innocents
entremaliadures que mai,
mai hauríem d’oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada