El foc espetega, gemega de tant en tant. M’ agrada mirar-lo i
escoltar-lo. El seu xiuxiueig mentre va cremant poc a poc em tranquil·litza.
M'agrada seure a la vora de la llar de foc, sentir les seves càlides carícies
mentre escric petits relats, petits boci-nets de vides paral·leles.
Són petits plaers de les nits d'hivern que ja s'oloren. De sobte m'arriba
la flaire de les castanyes ben torrades i em recorda que és la nit de
Halloween. És la nit dels fantasmes amb cadenes gastades, d' éssers malignes
disfressats de pallassos, dimonis maquillats, de zombies despentinats i tota mena de
personatges perversos que passegen pels nostres carrers. Jo prefereixo ser
aquí, llegint novel·les de misteri i menjant castanyes vora el foc.
Tot just avui he
acabat el llibre de Estranys de la Kimberly McCreight.
He llegit que la Kimberly McCreight és una autora nord-americana. Durant
molt de temps es va intentar convèncer ella mateixa per a no dedicar-se a
l'escriptura pensant que no era prou bona per fer-ho. Va estudiar dret i va
començar a treballar com advocada mentre les nits es dedicava a allò que a ella
l'omplia més, escriure relats. Quan de sobte el seu marit té que marxar a
treballar a Londres durant un any, ella decideix acompanyar-lo, apartar la
feina d'advocada i es fa la promesa a ella mateixa que si durant aquest any
aconsegueix escriure un llibre i vendre'l dedicaria la resta de la seva vida a
escriure. Va anar a classes per a escriure i es va submergir en el món literari
i al cap de 6 meses ja tenia la novel·la acabada.
La realitat i el
misteri, la supervivència, la por i el pànic es barregen amb la fantasia i la
ciència ficció en un història diferent. És un thriller,
ideal per llegir en una freda nit vora la llar de foc.
És un llibre de
misteri amb molts secrets per part de tots els personatges.
La història
comença quan la Cassie desapareix deixant una sèrie de
missatges. La seva millor amiga Wylie acompanyada d' en Jasper, el xicot de la Cassie , s’ endinsaran en els frondosos boscos de
Maine per trobar-la, seguint les pistes que la Cassie va deixant.
Frases:
“En el bosc hi ha perills que no coneixes. I a vegades, encara que pensis
que tens ajuda, pots estar sola”
“Quan no pots confiar en ningú, només et queda la instint”
I ara unes anècdotes:
*He llegit als bloggers de lectura amb més seguidors del món
l’ editorial quan va publicar el llibre aquest passat setembre els hi va enviar
una misteriosa capsa, a dins hi havia: un mapa EEUU, una brúixola, mistos i un
missatge que deia “Condueix cap al nord”. “De pressa”.
Bona campanya
publicitària per cridar l’ atenció, jo també tinc la meva capsa misteriosa.
No sabem segur
quan es publicarà la segona entrega, ni tant sols sabem si l’ autora ja l’ ha
escrit, només espero que no tardi gaire.
La nit de Halloween s’ acaba, i els carrers van quedant
muts.
Els éssers
malignes marxen de Blanes i es tornen amagar en els abismes més profunds i
foscos de les nostres ments…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada