I que millor que celebrar la diada de Sant Jordi amb unes
recomanacions de la Paula.
Si no sabeu quin llibre triar aquest Sant Jordi a El Racó de la Paula trobareu més títols amb un resum del
llibre i el seu comentari personal.
POPULAR
RICK YANCEY
És de nit. Estirada sota el cel estrellat, contemplant el mar infinit, espero la cinquena onada. És estrany però no tinc por. Sé que no estem sols. És impossible, és impossible que només hi hagi un port en aquest mar infinit. És impossible que nosaltres siguem l’última estrella en aquest cel estrellat. És completament impossible que només hi hagi un vaixell en aquest mar infinit.
A vegades penso que ja estan entre nosaltres, fins i tot més a prop del que ens pensem... No tenen forma coneguda, o potser sí... el veí, el nostre millor amic, o potser els nostres pares, o potser dins nosaltres mateixos, perquè potser ja ens han robat l’ànima ...
Buf! Estic llegint massa ciència-ficció alienígena.
La cinquena onada és un llibre de ciència-ficció escrit per Rick Yancey. És el primer llibre d’una trilogia formada per :
La cinquena onada, El mar infinit i L’última estrella.
Rick Yancey va començar el seu camí com a escriptor amb la novel·la “Les extraordinàries aventures de A. Kropp”. I va seguir amb aquesta enigmàtica trilogia. Tenim entre les mans una novel·la d’extraterrestres, o com l’autor els anomena “Els Altres.”
“Després de la primera onada la Terra es queda a les fosques, després de la segona onada només fugen els afortunats, després de la tercera onada només sobreviuen els desafortunats, després de la quarta onada ja no es pot confiar en ningú i després de la cinquena onada...”
Cassie és la protagonista d’aquesta novel·la. Ella és la nostra heroïna. Ella fuig dels “altres”. Busca al seu germà. És una supervivent i només té dos regles; moure’s sola i no confiar en ningú fins que es troba amb l’Evan. Llavors la Cassie haurà de prendre una decisió: confiar o perdre la esperança, desafiar o rendir-se, viure o morir, abandonar o aixecar-se i lluitar.
I ara unes anècdotes:
*S’ha fet una pel·lícula d’aquest llibre, es va estrenar el gener 2016. La protagonista es interpretada per Chlöe Grace Moretz, molts la coneixereu perquè va protagonitzar la pel·lícula “Si decido quedarme”.
*La cançó final de la pel·lícula esta feta per les cantants Sia i Adele, i es titula “Alive”
*Crítics literaris han establert una connexió entre “Crepuscle “ i “La cinquena onada”. És a dir el que “Crepuscle” va fer amb els vampirs, “La cinquena onada “ho fa amb els alienígenes”
*A l’any 2013 Rick Yancey va començar la trilogia de “La cinquena onada” i un cop acabada va començar a fer novel·les de misteri, terror i també d’ humor.
I ara unes quantes frases d’aquelles que prenc dels llibres...
“Els humans pensen. Planifiquen. Somien i després fan realitat els seus somnis.”
“Hi ha coses que és impossible deixar enrere; no pertanyen al passat, et pertanyen a tu.”
“Les mentires són complicades, la veritat és simple.”
“Algunes coses no fa falta prometre-les. Simplement, les fas.”
“La crueltat no és una personalitat. La crueltat és un hàbit.”
“Qualsevol de nosaltres, per petit, dèbil i insignificant que sigui, importa.”
És un llibre de supervivència, mentre llegeixes estàs en tensió. La Cassie està sola, espantada, enmig del bosc, sent sorolls...
I tu?
Sol, perdut enmig del bosc, sentint sorolls, podries sobreviure a la cinquena onada?
NOVETAT
PAN
DE LIMÓN CON SEMILLAS DE AMAPOLA
CRISTINA
CAMPOS
Em pentino el cabell amb els dits. Me’l
separo en tres parts i l’humitejo amb gotes de mar. El treno poc a poc.
Entretenint-me en cada moviment, cada vegada que entrecreuo el cabell. Deixo
que les gotes de mar es passegin entre els nusos de la trena. Em distrec al
final de la melena, acariciant suaument les puntes. Jugo amb les salades gotes
de mar que rellisquen entre els estrets camins de la meva trena fins arribar a
les puntes. I quan arriben allà, al final del seu camí les gotes cauen al terra
esmicolant-se en mil bocins... No sé per què però tot plegat és un ritual que
m’agrada. Em recorda a quan era petita i la meva àvia em trenava els cabells,
sempre poc a poc, cada cabell al seu lloc, amb paciència em desenredava els
nusos i suaument em feia la trena fins al final. Amb quina facilitat petits
gestos em fan viatjar a temps passats, moments entendridors bressolats per la
memòria, que no vull oblidar mai.
Tot plegat em fa pensar amb la novel·la de la
que us vull parlar avui.
Pan de limón con semillas de Amapola és la primera obra de Cristina Campos.
Durant l’hivern del 2010, Anna i Marina són
dos germanes, que es retroben, després de quinze anys sense veure’s, per vendre
un molí i una pastisseria que han heretat d’una desconeguda.
Són dos germanes molt diferents només hi ha
una cosa que tenen en comú, l’amor que sentien cap a la seva àvia, ja morta.
Anna és un dona ingènua, molt sensible i
dolça, quasi no ha sortit de la illa, on viu amb un marit. Marit que no estima
i amb el que conviu resignada a la vida que li ha tocat. No és feliç però s’ho
vol creure.
Juntes
haurem de desvetllar el secret de l’herència. Juntes tornaran als seus orígens,
perquè allà és on està la porta que les portarà al seu futur.
Els
orígens són a Mallorca, surten personatges que encara salen el llenguatge i
això m’ha fet molta gràcia. És la
Mallorca interior, a Valldemossa.
I ara
unes quantes frases d’aquelles que m’agraden tant dels llibres:
“Al abrir
el antiguo horno de leña, el olor a pan recién hecho acaricio el alma de
Marina. Cerró los ojos, inspiro lentamente. Olor a infancia. Olor a hogar.”
“Abrió
los postigos de la ventana dejando que entrara la brisa de la mañana. El mar se
veía a lo lejos detrás de las montañas. Sin cerrar los postigos de la ventana,
volvió hacia la cama de la difunta panadera y se sentó en ella. Regresaron a su
mente, otra vez, esos dos paises: Etiopía, Haití. Instintivamente, buscando
calmar sus pensamientos, se tumbó sin apartar la mirada de la sierra y del
pedacito de mar que se veía a lo lejos. Apoyó las palmas de la manos bajo su
cabeza. De pronto, un tímido rayo de sol se coló por entre las nubes, entrando
por la ventana del dormitorio y llegando hasta su cuerpo, que sentia más débil
que nunca. Y así Marina dejó que el sol, la tramontana y el aroma de los
almendros en flor mezclados con el Mediterraneo le hicieran de arrullo.”
I ara
unes anècdotes:
*Cristina,
després d’acabar d’estudiar Humanitats a la Universitat Autònoma
de Barcelona, va tornar al seu país natal. Allà va començar la seva carrera
laboral en el sector cinematogràfic.
*Des de
fa deu anys, Cristina, treballa a direcció de càstings llargmetratges i sèries
de televisió.
*Actualment
combina el seu treball en el sector audiovisual amb la seva passió,
l’escriptura.
*Aquesta
novel·la va quedar finalista en les deu novel·les del Festival de Cine de
Berlin, amb el propòsit de realitzar una adaptació cinematogràfica. He llegit
que actualment hi ha diverses productores cinematogràfiques que estan
interessades en portar el llibre al cinema.
*Aquesta novel·la va ser una
fenomen internacional abans de la seva publicació.
És un llibre d’amistat entre dones, secrets
guardats, receptes de pa oblidades, sentiments retrobats, paisatges de
infantesa, records que fan riure però també plorar, i en definitiva emocions i
sentiments de vida que val la pena sentir o llegir com a mínim un cop a la vida.
No us en penedireu!!!!
POPULAR
EL PISO MIL
KATHERINE MCGEE
“A tres quilòmetres del terra, la noia pensa
<>. A dos quilòmetres del terra, pensa
<>. A un quilòmetre del terra,
pensa <>. Després ja no pensa res. Els
seus secrets cauen al buit amb ella, però la seva història no acabarà amb la
seva mort”.
Confiança, secrets, mentides, traïcions,
amors, desamors, amors prohibits, gelosia, obsessions, bogeria, enveges,
amistats i finalment possibles venjances en el futur... Tot aquest desori viu
dins del meu cap, un cop he acabat la novel·la, i em fa pujar ben amunt, però
compte! Com més amunt pugi més avall puc caure!!
La planta mil és la primera novel·la de la Katharine McGee.
Va néixer el 25 de març del 1984, és cantant, ballarina i actriu d’Estats
Units. Podríem dir que ha passat per totes les arts i ha acabat a la
literatura.
La novel·la comença a l’any 2118. Cada
capítol explica la vida de un personatge i al final del llibre totes les
històries s’ajunten i..... (tindreu que llegir el llibre..) . Haureu de tenir
paciència perquè al principi van sortint molts personatges, però al final la
història es queda en cinc.
L’acció es situa a la Nova York futurista. A
Manhattan s’ha construït un edifici de mil plantes. L’anomenen la Torre. A les plantes més
altes hi viuen les famílies immensament riques i a les plantes inferiors viuen
les famílies més pobres.
Els protagonistes són la Avery , la Eris , la Leda , la Rylin i en Watt, quatre
noies i un noi. Al principi no es coneixen entre ells, però les seves vides
coincidiran en algun moment... Tots ells viuen en diferents plantes de la Torre. Amb cada capítol
coneixerem la historia, la forma de vida, la personalitat i els secrets
inconfessables dels cinc protagonistes.
L’inici del llibre es trepidant, una noia (de
qui no saps el nom) cau des de la planta mil, amb la caiguda va arrossegant
tots els secrets que s’aniran desvetllant poc a poc ; mentides, traïcions,
amors prohibits... Al final els 4 personatges es veuen involucrats i tots quatre
se’n penediran per sempre més del, tot i que alguns més que altres.
Aquí us deixo frases del llibre que m’han
atrapat des del primer moment que les he llegit.
“Quan descobreixes que la persona amb qui més
confiaves del món s’ha passat la vida mentint-te. Les excuses no signifiquen
res.”
“Sobreviure al cim del món té un preu que no
tots estan disposats a pagar.”
“No et dóna mai la impressió de que la gent
creu que et coneix, però en realitat això és impossible perquè tots ignoren el
més important sobre tu?
I ara unes anècdotes:
*La autora ha afirmat que traurà a la venta
el segon llibre el setembre del 2017. En principi sembla que està previst que
sigui una trilogia.
*Katharine McGee va ser rebutjada en
diferents càstings i audicions per participar en el concurs American Idol (un
concurs de cant semblant a “La Voz ”).
Al final va aconseguir participar però no va guanyar.
*Poc després va treure la seva primera cançó Over
it. Aquell mateix any va fer d’actriu en una pel·lícula poc coneguda. Va
seguir treballant com actriu durant anys, sense gaire èxit.
*No és una novel·la de misteri, si us agraden
les sèries com “Pretty little liars” i “Gossip Girl”, aquest és el vostre
llibre. Està carregat de mentides, secrets i traïcions que us atraparan fins al
final.
És un llibre amb molt imaginació, l’autora
crea tota la trama de la història dins del gratacel, dins un món futurista,
deshumanitzat i on la felicitat no la dóna la riquesa.
Per cert, la noia que
cau i com cau és una bona sorpresa...Us aviso que el final de la novel·la és
completament inesperat, sorprenent i amb un gir brutal que us deixarà
descol·locats i amb moltes ganes de començar la segona part. Esperem que es
publiqui ben aviat!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada