SINOPSIS
Estambul, pleno invierno. Poirot decide tomar el
Orient Express que en esta época suele hacer su recorrido practicamente vacío.
Pero aquel día, el tren va lleno y sólo gracias a un buen amigo consigue una
litera en el coche-cama. A la mañana siguiente se despierta, descubre que una
tormenta de nieve ha obligado a detener el tren y que un americano, llamado
Ratchet, ha sido apuñalado salvajemente. Aparentemente, nadie ha entrado ni ha
salido del coche-cama. El asesino, sin duda, es alguno de los ocupantes del
Orient Express.
OPINIÓ PERSONAL
Ens tornem a trobar amb el millor detectiu
Hercule Poirtot i amb la millor escriptora de misteri Agatha Christie. Un cop més com diu el protagonista indiscutible de
moltes novel·les de l’Agatha Christie, el detectiu Hercule Poirot,
“… Las pequeñas células grises resolvieron una
vez más lo que aparentemente era irresoluble…”
Aquesta és una altra de les grans i conegudes
novel·les de la escriptora britànica Agatha Christie. Després de resoldre un
cas a Palestina el famòs detectiu Hercule Poirot torna a Anglaterra amb
l’Orient Express des d’Estambul, en una època en la que el tren tindria que
viatjar buit però que sorprenentment va ple de passatgers. Durant la segona nit
del recorregut Poirot es desperta amb un soroll del compartiment del costat,
ocupat per un milionari anomenat Ratche, surt al passadís i veu a l’encarregat
del vagó trucar a la porta del costat per saber què ha passat. Del seu interior
li contesta en francès: “Ce
n’est rien. Je me suis trompé” (no és res, m’he equivocat). Poirot es tornar a ficar al llit però al cap de
poca estona sent el timbre d’un compartiment proper, on dorm una dona
nord-americana anomenada Mrs. Hubbard. Nerviós perquè no pot dormir, crida a
l’encarregat per demanar-li una ampolla d’aigua. Quan li porta s’assabenta de
que Mrs. Hubbard creu que algú ha entrat al seu compartiment. Poirot intenta
dormir però un cop a la seva porta el desperta. S’aixeca, surt al passadís,
està en silenci, pero al fons veu una dona de esquenes vestida amb un quimono
escarlata.
Al dia següent descobreix que Mr. Ratchet ha
estat assasinat després de rebre dotze ganivetades. A més el tren està parat i
bloquejat per la neu.
Un passatger ha mort, l’han matat. Si l’han
assesinat és que hi ha un assasi i està entre els ocupants de l’Orient Express.
Tots són sospitosos. L’Hercule Poirot torna a tenir feina…
I ara unes quantes frases robades i amagades entre les
pàgines:
“Me
gusta ver un inglés enfadado. Son muy divertidos. Cuanto más emocionados estan,
menos dominan la lengua.”
“Me
fijé más en su traje que en su cara. ¡Somos así las mujeres!”
“-Esta
usted poniendo palabras en mi boca, señorita.”
-¿Y
también ideas en su cabeza? No lo creo. Las ideas estan ahí. ¿No es cierto?”
“Es
quizás una falta peculiar de los detectives. Nosotros queremos que la conducta
sea siempre consecuente. No consentimos los canvios de humor.”
“Lo
imposible no puede haber sucedido; por tanto, lo imposible tiene que ser
posible, a pesar de las apariencias.”
I ara unes anècdotes:
- El novembre s’estrenarà en els cines la
pel·lícula d’aquesta novel·la. Ja podeu veure el tràiler al youtube:
- Entonces
- anunció Poirot -, como ya he expuesto mi solución ante todos ustedes, tengo
el honor de retirarme completamente del caso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada