Pearl S.Buck és
una autora americana, el seu verdader nom és Pearl Comfort Sydenstrycher. Els
seus llibres més coneguts són: “La buena
tierra” , “Viento del este, viento del oeste” , “La jovent revolucionaria” ,
“Hijos” , “La primera esposa” , “La madre” , “La promesa” , “El niño que nunca
creció” , “Puente de paso” , “China tal y como yo la veo” i “Todos bajo el
cielo”.
“Viento del
este, viento del oeste” és el primer llibre de la Pearl S.buck i el que va
tenir més èxit publicat el 1930. Ens introdueix en la societat xina dels
primers anys del segle XX, el temps que centra la divisió entre la cultura
occidental i la oriental ( dos móns oposats que intenten trobar un punt en comú
en la vida dels protagonistes). Pearl explica de manera peculiar els conflictes
d’una societat mil·lenària i tancada. Ens descriu les grans diferències amb la
societat americana molt mes oberta i avançada, a la que veuen com un petit
“monstre”.
Pear S.buck ha
sabut descriure en els seus llibres el
punt just en que es troben les civilitzacions oriental i occidental. Al
traçar-nos el retrat d’una família distingida, ens mostra el conflictes que, de
manera inevitable, sorgeixen entre pares i
fills quan les idees occidentals penetren en els murs de la cultura
xina.
Narrat en
primera persona per la seva protagonista principal Kwei-lan, ens explica la
commovedora història d’una dona nascuda en una família distingida xinesa, que
des petita te concertat un matrimoni, tal i com marquen les normes i
tradicions, tan del seu país com de la seva família. I per això serà educada i preparada, per
servir fidelment al seu espòs segons les costums orientals i arribar a ser la
perfecta esposa que tots esperen.
El seu futur
marit, el qual coneix el dia del casament, per el contrari ha rebut una
educació totalment diferent, ja que es va traslladar a Estats Units per
estudiar medicina i va rebre una educació occidental. Aquest fet provocarà
un xoc emocional entre els dos mons.
Arran del xoc
un escenari totalment diferent s’obrirà per ells, però en especial per ella. El
desig del seu marit es desmarcar-se totalment de les rígides normes orientals.
I ella tindrà que acomodar-se a una forma i ritme de vida per la qual no ha
sigut preparada i que li costarà molt d’entendre. Ha patit molt en la seva
educació per ser “bona esposa” i ara
s’enfronta a un món que desconeix.
El cas del
germà de la Kwei-lan és pitjor. Ell
també ha estudiat a Estats Units i s’ha casat amb una jova Norte-americana
malgrat que els seus pares ja tenien concertat un matrimoni per ell a la Xina
des del seu naixement. Torna a la Xina amb la seva esposa per aconseguir el
perdó del seus pares i recuperar el lloc que li correspon dins la
família com a únic varo, però no ho aconsegueix. Els pares no acceptaran mai
que el fill d’una estrangera formi part de la cadena de primogènits varons que
han representat a la família al llarg de totes les generacions.
Atrapada entre
dos mons totalment diferents, una lluita interna de sentiments enfrontats
s’iniciarà a l’interior de Kwei-lan, tenint que lliurar aquesta batalla sola.
“Viento del
este, viento del oeste” és una història de cops i barreres culturals i el desig
de superar-les. Kwei-lan ho expressa amb gran inquietud quan diu: “Todo lo que decía mi marido era nuevo y
estaba lleno de interès. No me cansaba nunca de oírle hablar de los extranjeros
y sobre todo de sus maravillosos inventos: de los grifos de donde sale agua
fría o caliente, de las estufas que funcionan sin combustible, de las màquinas
que van por el agua y de otras que navegaban bajo el agua. Y, en fin, ¿Qué
decir de esos aparatos maravillosos que vuelan?
Kwei-lan ens
mostra com la seva família basa la seva educació en les costums mil·lenàries
del seu poble, a favor de les grans
supersticions, i en contra d’una societat occidental a la que consideren
d’escàs nivell cultural. A la cultura xinesa tot te una raó de ser, des de la manera de vestir-se, passant per la manera
com s’ha de servir el te, i fins tot la manera de posar les mans.
Una llegenda
diu que els deus han separat a Orient i Occident amb el mar i que, per això, no
tenen que ser mesclats.
El seu marit,
contrari a qualsevol tipus de costum no apropiada, serà el seu major suport. La
Kwei-lan per amor al seu marit es posarà en contra de la seva mare, que està a
favor dels valors més tradicionals de la cultura xina, i s’enfrontarà a tot
l’establert des de que era una nena. En un fantàstic episodi final els
protagonistes trobaran el llaç d’unió entre Orient i Occident.
I ara unes frases:
*“Cuando cumplí los diez años dejé de ser una nina; mi madre, una
mujer prudente y buena, me decía así:
-Una mujer debe guardar ante los hombres un florido silencio, procurando retirarse tan pronto como sea possible y hacerlo sin pasar por torpe.”
-Una mujer debe guardar ante los hombres un florido silencio, procurando retirarse tan pronto como sea possible y hacerlo sin pasar por torpe.”
*“Cuando reflexiono sobre la manera de interesarle, de pronto toda mi
inventativa me parece estèril, yerma como arrozales después de la cosecha. Durante
las horas que paso a solas, ocupada en bordar, pienso en muchas coses bellas y
delicades que le diría. Por ejemplo, lo mucho que le quiero. No, tenlo en
cuenta, con las expresiones groseras copiades del Oeste, rapaz, sinó con
expresiones veladas, como éstas:
-Mi señor, ¿has visto el amanecer esta mañana? Se hubiera dicho que la
tierra saltaba al encuentro del sol. Al principio, todo era oscuridad; luego
surgió la luz como una nota musical. Mi señor, yo soy tu pobre tierra, que
espera. “
*“En las mujeres la instrucción ha sido siempre un detrimiento de su
belleza.”
*“Me alegro de encontrarme otra vez sola con mi marido y el niño. Sin
embargo, mi hermano y la entranjera han dejado un vacío como si un poco de vida
se hubiese ido de nuestra casa. Como cuando cesa el viento del oeste, dejando
tras de él una calma, en la que hay barruntos de muerte.”
*“Esta bien que no se crea en los dioses cuando nada turba nuestro
espíritu; pero cuando el dolor cae en una casa, ¿a quién recurrir?”
I ara unes anècdotes:
*Pear S.Buck
(1892 – 1973) va néixer a Hillsboro (Virginia Occidental), EEUU. Va emigrar als
pocs mesos a Xina amb els seus pares, missioners presbiterians, on va passar
quasi 4 anys. Des de la infància ja parlava anglès i xino mandarí, sent educada
per la seva mare i un tutor xinès, ja que el seu pare quasi sempre estava de
viatge.
*Al 1911 va
marxar a Estats Units. Allà es va graduar en el Macon Randolph College de
Virginia. Quan va tornar a la Xina, Buck es va casar i va estar vivint a
Nanking, donant classes de Literatura anglesa a la Universitat de Nanking i a
la Universitat Nacional Xina.
*Moltes de les
seves obres fan referència a la Xina i a la seva cultura. Al 1920 va començar a
escriure històries i assajos en revistes especialitzades, publicant la seva
primera novel·la “Vent de l’est, vent de l’oest” al 1930. El 1935 va ser guardonada amb el Premi Pulitzer de
Literatura per la seva obra “La buena tierra”, i al 1938 va aconseguir el Premi
Nobel de la Literatura. Va publicar més de 70 novel·les, algunes portades al
cine com: “La estirpe del dragón” (1942), “Los Kennedy” (1970) i “China tal y
como yo la veo” (1970).
*Va ser també
una important activista pels drets civils i pels de la dona i va fundar una
associació dedicada a l’intercanvi cultural entre Àsia i Occident.
Acompanyada
d’una ambientació fantàstica, “Viento del este, viento del oeste” és una obra
realista en la que Pearl S.Buck composa una emotiva història, una meravellosa
proposta per entendre la xina tradicional i la seva adaptació a una pròspera
societat occidental, positiva a vegades i en altres decadent. Una novel·la que
en certa manera senyala el camí cap a la llibertat i als drets de les dones.
Una novel·la senzilla i amb molta humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada