Lector,
ven. Ven. No seas tímido. Ven, anda sin miedo. Sin miedo. Ven, acércate que te
cuento un secreto: SUEÑA.
Sueña
alto. Sueña sin remedio. Sueña y vive al mismo tiempo.
Despliega
tus alas. Y vuela por cualquier cielo.
L'Alba Saskia es una escriptora blanenca que va nèixer l'any 1991.
Jo sóc una gran admiradora de l'Alba Saskia, l'autora d'aquest llibre,
tant per la seva valentia i força com la
seva manera de escriure. Haig de dir-vos que quan vaig acabar de llegir el
llibre vaig tenir un desig molt gran de conèixer a l'Alba Saskia, perquè en
petits fragments del llibre m'hi sentia identificada.
«-Cariño, y este cuaderno ¿qué es?
¿Son deberes?
-“Con un par de alas”, mamá
-¿Qué dices Lía?
-Que se llama “Con un par de alas”.
Es como un diario, pero no.
-¡Ah! Está bien eso, pero el
nombre…, telita.
-¿Quieres
saber por qué se llama así? A Mí me gustaría tener dos alas en la espalda, o en
el corazón, para hacer de lo cotidiano un vuelo».
CON UN PAR
DE ALAS...
«Mi nombre es Lía y no es ningún
diminutivo, Me llamo Lía, a secas.
Creo que me he perdido y es muy
probable que tarde en saber cuál es mi camino. Para ser sincera, no me asusta.
Estar desamparada se va convirtiendo en mi filosofía materna. La única pega de
esta transición es que me siento tocada y hundida, pero, por lo demás, estoy
bien. Bien jodida, pero bien. Bien mutilada, pero bien. Bien acabada, pero
bien. Bien de penas, pero bien».
Lia es una noia de trenta-dos anys. Ella va estar vivint a Tarifa una
complicada i dolorosa història d'amor amb l'Hugo que per motius de infidelitat
va acabar dramàticament. Lia completament afligida va córrer a refugiar-se a
casa de la seva amiga Manuela, que la va acollir amb una condició...
«Te doy treinta días para reponerte
y volver. No le dejes ni retales de tu vida, Lía. Prepárate para una jodida
mudanza».
Mentre vivia a Tarifa amb l'Hugo va complir el somni d'ell: tots dos van fundar una escola de surf. En
aquesta aventura Lia va deixar arraconats els seus projectes personals i es va
dedicar plenament al seu amor. Per això quan la relació va fracassar ella
sentia que no tenia res.
Frustrada, ferida i desil·lusionada continua usant el sentit del
humor, el qual el sentirem durant tota la novel·la.
«He dejado que me hicieras polvo.
No polvo de hadas, ya me gustaría ser una Campanilla metomentodo. Polvo
frustrado y desmenuzado de algo que fui».
Lia menteix al seu avi i a la seva mare fent-li's creure que encara a
Tarifa amb l'Hugo. En molts moments de la història es descriu com la mare li
envia cartes a Tarifa.
Poc a poc Lia es va donant compte de que encara que estigues i estigui
completament enamorada d'ell, aquella historia d'amor era sense dubte una
relació sense futur.
«Teníamos todas las papeletas para
ser nada. Para ser un 8 cortado por la mitad. Un 0 a la izquierda. Un 0,00 sin
decimales por resolver».
Una nova amistat en la seva vida fa canviar el rumb de la seva vida
que provocarà un desenllaç sorprenent.
Un recurs que usa l'autora molt original és finalitzar cada breu
capítol amb un poema breus, desesperançat, melancòlic...
I ara unes anècdotes:
·
Con un par de alas, va quedar finalista
del Premi Planeta 2016.
·
Alba Saskia va viure a Blanes
i va estudiar a l'Escola Cor de Maria.
·
L'Alba va fer una xerrada a
la meva escola sobre el seu nou llibre. Em va causar molt orgull i satisfacció
que malgrat totes les dificultats que ha tingut al llarg de la seva vida hagi
complert el seu somni de ser escriptora!
·
Actualment amb els seus
estudis de infermera i secretària, porta una organització que vetlla per les
malalties rares. L'Alba després de batallar amb una d'aquelles patologies
minoritàries, es dedica a fer realitat el seu somni literari.
·
L'Alba va decidir apuntar-se
al concurs del Premi Planeta dues setmanes abans de que es tanques el termini.
·
Ella declara que aquest camí
no l'hagués pogut emprendre sense HOPE, el seu pseudònim literari que porta
tatuat com a dilema de vida.
·
L'Alba Saskia te un bloc https://infinity-hope.com/ on escriu petits relats molt bells. Us el recomano.
“Te
estoy tejiendo un par de alas, se que te irás cuando termine... Pero no soporto
verte sin volar.
Se siempre HOPE.”
Paula m'sgrada el teu blog
ResponElimina