“¡Feliz, feliz Navidad, la
que hace que nos acordemos de las ilusiones de nuestra infancia, le recuerde al
abuelo las alegrías de su juventud y le transporte al viajero a su chimenea y a
su dulce hogar.”
Charles Dickens va ser un mestre del gènere narratiu. En
totes les seves obres hi posava certes dosis d’humor i ironia, i alguna que
altra critica social. També destaquen molt les descripcions dels personatges i
llocs, siguin reals o imaginaris. Els seus llibres s’han convertit en clàssics
de al literatura, com per exemple: “Tots
els contes de Nadal” (en aquest llibre hi ha cinc contes: “Cançó de Nadal”, “Las campanes”, “El grillo
del hogar”, “La batalla de la vida” i “El hechizado”), “Els papers pòstums del club Pickwick”, “Oliver Twist”, “Nicholas
Nickleby”, “David Copperfield”, “Temps difícils”, “Una història de dues
ciutats”, “Grans esperances”...
Per escriure “Canción de Navidad”, Dickens es va basar
en la denigrant situació del Regne Unit durant la revolució industrial en el
segle XIX. Concretament en el maltractament de nens i joves que treballaven i
estudiaven en les situacions més cruels.
El protagonista d’aquesta entranyable història és el
Sr. Ebenzer Scrooge, un home àvar, mesquí que no celebra el Nadal a causa de la
seva solitària vida i la seva addicció a la feina. No li importa gens els demés
i l’únic que li és important són els negocis i guanyar diners.
Una nit, en la vigília de Nadal, Scrooge rep la visita
d’un fantasma que resulta ser el del seu millor amic i soci Jacob Marley, que
va morir set anys abans de l’inici de la història. L’espectre li explica que
per haver estat tan àvar i mesquí arrossegarà una llarga i pesada cadena quan
es mori per tota la eternitat.
També li anuncia la visita de tres Esperits del Nadal
que li donaran la oportunitat de canviar. Aquella nit apareixen els tres Esperits:
el del seu passat, el del present i el del seu futur. Al final, Scrooge es
desperta el dia de Nadal i decideix que té de canviar el rumb de la seva vida.
A partir d’aquell moment ajuda a les
persones del seu voltant i es torna molt més amable i comprensiu.
—¡No sé qué día es hoy ni en qué año
vivo! —arguyó— . No sé cuánto tiempo he estado con los Espíritus. No sé nada.
Estoy como un niño. Qué más da. No me importa. Es mejor sentirse como un niño.
¡Eeehh! ¡Yuuuhuu! ¡Viva!- Sus arrebatos de felicidad y entusiasmo se vieron
interrumpidos por el repique de las campanas, que sonar
És un llibre genial que ens ensenya el poder de les
persones, de l’amor, de la família, del Nadal... En definitiva que cultivar l’amor
a les persones és la major riquesa que podem tenir. I és que sempre serà millor somriure i posar
bona cara a tot el que vingui, intentant cada dia ser millor per tu mateix i
pels demés.
Sincerament, llegint aquest llibre m’han entrat unes
ganes immenses de Nadal;
I ara unes quantes frases nadalenques:
“Es una ley de la
compensación justa, equitativa y saludable, que así como hay contagio en la
enfermedad y las penas, nada en el mundo resulta más contagioso que la risa y
el buen humor.”
“Era una lumbre muy débil
para una noche tan cruda. No tuvo más remedio que arrimarse a ella como si
estuviera incubando, para sacar de aquel puñadito de combustible la mínima
sensación de calor.”
“Nunca sucedió nada bueno
en este planeta que no empezara por hacer reír a algunos.”
“Erase una vez
concretamente en los días mejores del año, la víspera de Navidad, el día de
Nochebuena, en que el viejo Scrooge estaba muy atareado sentado en su
despacho.”
“¡Hay en ti más salsa de
carne que carne de tumba, seas quien seas!”
CURIOSITAT DE LA NOVEL·LA I DE L’AUTOR
Dickens va escriure “Canción de Navidad” en només sis
setmanes l’any 1843. En aquell moment Dickens havia discutit amb el seu editor
pels escassos ingressos de la seva anterior novel·la “Martin Chuzzlewit”. En
Dickens va rebutjar una oferta que li feia el seu editor per la novel·la
“Canción de Navidad”. Es tractava de rebre un pagament per part de la editorial
a canvi de que la novel·la fos propietat de l’editor. En Dickens, com he dit
abans, va rebutjar l’oferta convençut de que aconseguiria millors beneficis i va
finançar la publicació de d’aquesta novel·la amb els seus propis diners.
Després d’alguns problemes amb la publicació, a la fi, l’obra
va sortir a la llum a un preu de cinc xílings. A finals de l’any 1843 s’havien
venut sis mil còpies del llibre. L’èxit
va continuar fins després de Nadal i al maig de 1844 es va esgotar la que ja
era la sèptima edició.
Ara us deixo amb un prefaci d’en Dickens a “Canción de
Navidad”,
Con este relato fantasmal
he tratado de evocar el espectro de una idea que no deberá contrariar a mis
lectores ni enemistar-los con otros, con estas fiestas o conmigo. Confío en que frecuente gratamente sus hogares y que nadie sienta
el deseo de conjurar-lo.
Su leal amigo y servidor,
Charles Dickens
Diciembre 1843
