El racó de la Paula: UNA CHICA DESCONOCIDA de MARY KUBICA

Una chica desconocida és el nou thriller de Mary Kubica que arriba després de l’èxit de Una buena chica .

M’agradaria destacar que el títol a la traducció espanyola és més encertat que l’original. Em sembla més interessant anomenar-lo Una chica desconocida  que el seu títol original “Pretty baby”.

Primer de tot, voldria destacar que aquest llibre és un bon thriller d’entreteniment però no ho ésgaire com a thriller de sorpreses.

Des del primer moment es percep la tensió que hi ha entre la Heidi i el seu marit, en Chris. Els primers capítols estan narrats per ells, cadascun un, i això ens ajuda a conèixer tot el que opinen l’un de l’altre; també que mai es diuen res a la cara. La tensió comença en un capítol, amb salt temporal, narrat per la Willow, la misteriosa noia que la Heidi veu amb un nadó  quan viatjava amb el tren i que posteriorment acull a casa seva. Des d’aquell moment es sap que alguna cosa ha passat i que la història està a punt de donar el millor després de la introducció. Però no, la història continua donant voltes i fins quasi la meitat del llibre no es comença a saber alguna cosa més sobre la misteriosa noia. Crec que això ha estat un greu error perquè la primera meitat es fa interminable i s’aporten masses dades innecessàries. Un cop passada la meitat del llibre, tot comença a passar massa ràpid. Per això, penso que sobren capítols al començament i en falten al final.

Una cosa que m’ha agradat molt ha estat la manera de narrar els moments més durs del llibre. La varietat de temes que es presenten són molt interessants, malgrat que molts dels problemes de la Willow en el seu passat s’intueixen des del principi.
Els salts temporals son continus. Per un costat la Willoe narra alguns capítols en l’actualitat, altres els narra des del moment en que la Heide la troba a l’estació i per últim també hi ha capítols del passat de la Willow.

Un aspecte que m’ha semblat molt estrany és que acullin a una desconeguda i que pràcticament no li preguntin res sobre la seva vida passada, conformant-se amb el poc que la Willow els hagi explicat. Ho entenc amb el cas de la Heidi perquè es justifica posteriorment, però en el cas d’en Chris, no ho entenc. Chris intenta investigar d’una manera absurda, però quan descobreix quelcom, és al final del llibre quan ja estan totes les cartes sobre la taula.

Una altra de les coses que ha fallat és el poc interès que desperten els personatges. No vaig aconseguir connectar amb cap i alguns com la Zoe, estan a la història però no aporten res a la història.

I ara unes anècdotes:

- Mary Kubica és una escriptora nord-americana. Viu a les afores de Chicago amb el seu marit i els seus dos fills.
- Els seus hobbies són la fotografia, la jardineria i la cura dels animals en un refugi local.
- La seva primera novel·la Una buena chica (The Good Girl, 2014) va rebre una nominació a la Millor Primera Novel·la i va ser nominada als Premis Goodreads com a escriptor debutant en Misteri i suspens l’any 2014.
- Al 2015 va publicar Pretty Baby (Una chica desconocida).

En fi m’ha semblat un thriller interessant, tracta temes interessants però no aconsegueix sorprendre, la primera meitat és una mica lenta, però al final, la història es torna molt interessant.



El racó de la Paula: LA REINA ROJA de VICTORIA AVEYARD



En una sociedad dividida por el color de la sangre, los Rojos luchan por sobrevivir bajo la sombra de los Plateados, <<superhumanos>>  con poderes terribles que les permiten manejar el mundo a su antojo. Pero cuando se revela que Mare Barrow – una joven ladronzuela Roja – tiene también esas habilidades, es llevada al mundo de los Plateadas. Allí descubrirá que el poder es juego peligroso y que la única certeza es la traición.



La Reina Roja escrita per Victoria Aveyard incia la trilogia: La Reina Roja, La Espada de Cristal i La Jaula del Rey. Aquesta novel·la va ser considerada la numero ú de les novel·les juvenils pel The New York Times i pot arribar a superar les distòpies adolescents més exitoses del moment.

Eres completamente distinta a todos. Ni Roja ni Plateada. Algo diferente. Algo más.

La historia s’ambienta en una societat en la qual els ciutadans es divideixen pel color de la seva sang: els vermells, la gent obrera i pobre, i els platejats, la noblesa i la realesa.

Mare Barrow és la nostra protagonista. És una jove Vermella que sap el que és el patiment i la desesperació per culpa de la pobresa que abunda en els pobles dels Vermells. La vida de la seva família no ha estat fàcil i la seva única esperança està en la seva germana petita, que posseeix un dó per la costura capaç de mantenir a la seva família en un futur. La mare es veu obligada a robar per ajudar a la seva família.

L’amor és un ingredient secundari en aquesta història, ja que encara que la Mare arriba a tenir una relació sentimental amb un dels personatges, mai es deixa dominar pels sentiments. És una noia amb principis. Però, tot i això, hi podem trobar escenes romàntiques que us captivaràn i us deixaràn amb ganes de més.

¿Comprendes lo que se siente cuando te arrebatan todo lo que amas, cuando te obligan a ser lo que no eres? ¿Cuando tienes que mentir cada minuto de cada día el resto de tu vida? ¿Cuando sabes que hay algo raro en ti?

La resta dels personatges també m’han agradat molt, en especial en Cal Calore, príncep de Norta, tot i que el seu color de sang es platejat i els seus objectius com rei no son els apropiats, en Cal us enamorarà i estic convençuda de que es convertirà en un dels vostres personatges preferits sobretot pels seus comportaments nobles i l’aura de misteri que l’envolta.

Todo lo mundo puede traicionar a todo el mundo.

Aquesta frase es el lema del llibre. L’ha he posat perquè sapigueu que en aquesta novel·la tots els personatges us poden traicionar. El misteri i la sensació de desconfiança que envolta aquest llibre van fer que m’hi enganxes perdudament. Des de la primera pàgina fins a la última res és el que sembla.

I ara unes quantes frases del llibre:

“Vosotros no sois dignos rivales. Nosotros somos mejores. Somos dioses.”
“Los dioses aún nos dominan, han descendido de las estrellas y no les queda ni un ápice de bondad.”
“¡Nos levantaremos, Rojos como el amanecer!”
“Supongo que para lo único que sirvo es para causar dolor.”
“El mundo cambió a nuestro alrededor, pero nosotros seguimos siendo los mismos.”
“Puedo contener las lágrimas, pero no las preguntas, no la duda que corre en mi corazón.”
“No sabríais lo que es la necesidad aunque ésta os diese una patada en los dientes, y créeme que lo hace muy a menudo.”
“Las palabras pueden mentir. Tienes que ver más allá de ellas”
“La llama y la sombra. La una no puede existir sin la otra.”
“Todo se redujo a esto desde siempre. Celos. Rivalidad. Todo con la tal de que la sombra pudiera vencer a la llama”


I ara unes anècdotes:

- Victoria Aveyard va nèixer a East Longmeadow el 27 de juliol. Després d’acabar l’institut es va matricular a la Universitat de Califòrnia del Sud, a la qual es va especialitzar en la escriptura de guions de pel·lícules.

- Els seus treballs estan dirigits especialment al sector juvenil.

- Al 2015, Victòria va llençar al mercat la seva primera novel·la: LA REINA ROJA. El treball es va convertir en un superventes als Estats Units i poc temps més tard va ser traduït en diferents idiomes.

- Gràcies a aquesta obra la escriptora va guanyar el Goodreads Choise Award a la categoria d’actor debutant.

- Diuen que estan treballant per portar la novel·la als cinemes. Però encara no han dit l’any en que s’estrenarà. Ja estic impacient!

Este es el mundo que deseo echar abajo,
el mundo que quiere acabar conmigo
y todo lo que me importa. Ahora sé con que
lucho y lo difícil, lo imposible, que será ganar.



El racó de la Paula: CHARLOTTE de R.J. PALACIO

Segur que ja coneixeu el llibre Wonder. La lección de August. Doncs bé, la escriptora R.J. Palacio va decidir escriure més llibres sobre la història de l’August des de diferents punts de vista: El capítulo de Julian, Plutó i Charlotte, creant així una saga.

A través de la Charlotte, la nena triada pel professor Culet per ensenyar l’escola a l’Auggie, veurem com viuen les noies que una part dels nens de la classe faci bullying a l’Auggie i al seu amic Jack Will, i també fins a quin punt els nostres perjudicis i l’afany de ser acceptats pels altres a vegades ens impedeixen ser nosaltres mateixos.

Si esteu pensant que trobareu una continuació de la història de l’Auggie en aquest llibre us equivoqueu. Si jo fos vosaltres el deixaria aparcat i no me’l llegiria, perquè precisament això és el que menys surt en aquest llibre. Només coneixem la vida de la Charlotte.

Crec que això es el que més m’ha disgustat d’aquest llibre ja que la sinopsi prometia una visió diferent de la història de l’Auggie, i al final només explica la gran preocupació que té la Charlotte a l’hora de fer-se amb les populars i de participar en un ball escolar.

Realment esperava alguna cosa diferent i això segurament m’ha influenciat molt a l’hora de valorar-lo.

Bé com ja sabeu, la protagonista és la Charlotte, una nena que li importa molt quedar bé davant de la gent i el que pensin d’ella. En definitiva una noia amb falta de personalitat i caràcter, que es deixa arrastrar i influenciar fàcilment pels altres companys de la seva edat. En definitiva, sempre actua per agradar als altres.

I ara unes quantes frases:

“Podríem fer una nova norma: intentar sempre ser més amable del necessari?”
 “Creure en la adversitat, acceptar-se tal i com ets, somriure al dies grisos i saber que, al final, sempre trobaràs una mà amiga.”

I ara unes anècdotes:

- R.J.Palacio ha desenvolupat una notable carrera com a dissenyadora de portades i directora d’art per importants editorials en els Estats Units.

- Després de vint anys en el disseny va decidir escriure i il·lustrar el seu primer llibre. Era una cosa que sempre havia desitjat fer després de treballar tant de temps per millor les portades dels altres llibres.

- D’aquesta manera va néixer Wonder publicada el 2012 i que ha suposat un èxit de ventes internacionalment dins del gènere juvenil.

En fi és un llibre que es llegeix ràpid. No és una història memorable però sí que és realista i, a més, explica anècdotes escolars que m’han fet recorda la meva infància.

Aquest llibre no és un dels que m’han agradat més però només és la meva opinió! Us animo a llegir-lo a veure si a vosaltres us agrada més que a mi. Mai es sap, potser us emociona i tot!



El racó de la Paula: ASESINATO EN EL ORIENT EXPRESS de AGATHA CHRISTIE

SINOPSIS

Estambul, pleno invierno. Poirot decide tomar el Orient Express que en esta época suele hacer su recorrido practicamente vacío. Pero aquel día, el tren va lleno y sólo gracias a un buen amigo consigue una litera en el coche-cama. A la mañana siguiente se despierta, descubre que una tormenta de nieve ha obligado a detener el tren y que un americano, llamado Ratchet, ha sido apuñalado salvajemente. Aparentemente, nadie ha entrado ni ha salido del coche-cama. El asesino, sin duda, es alguno de los ocupantes del Orient Express.



OPINIÓ PERSONAL

Ens tornem a trobar amb el millor detectiu Hercule Poirtot i amb la millor escriptora de misteri Agatha Christie. Un cop més com diu el protagonista indiscutible de moltes novel·les de l’Agatha Christie, el detectiu Hercule Poirot,

“… Las pequeñas células grises resolvieron una vez más lo que aparentemente era irresoluble…”

Aquesta és una altra de les grans i conegudes novel·les de la escriptora britànica Agatha Christie. Després de resoldre un cas a Palestina el famòs detectiu Hercule Poirot torna a Anglaterra amb l’Orient Express des d’Estambul, en una època en la que el tren tindria que viatjar buit però que sorprenentment va ple de passatgers. Durant la segona nit del recorregut Poirot es desperta amb un soroll del compartiment del costat, ocupat per un milionari anomenat Ratche, surt al passadís i veu a l’encarregat del vagó trucar a la porta del costat per saber què ha passat. Del seu interior li contesta en francès: “Ce n’est rien. Je me suis trompé” (no és res, m’he equivocat). Poirot es tornar a ficar al llit però al cap de poca estona sent el timbre d’un compartiment proper, on dorm una dona nord-americana anomenada Mrs. Hubbard. Nerviós perquè no pot dormir, crida a l’encarregat per demanar-li una ampolla d’aigua. Quan li porta s’assabenta de que Mrs. Hubbard creu que algú ha entrat al seu compartiment. Poirot intenta dormir però un cop a la seva porta el desperta. S’aixeca, surt al passadís, està en silenci, pero al fons veu una dona de esquenes vestida amb un quimono escarlata.

Al dia següent descobreix que Mr. Ratchet ha estat assasinat després de rebre dotze ganivetades. A més el tren està parat i bloquejat per la neu.
Un passatger ha mort, l’han matat. Si l’han assesinat és que hi ha un assasi i està entre els ocupants de l’Orient Express. Tots són sospitosos. L’Hercule Poirot torna a tenir feina…

I ara unes quantes frases robades i amagades entre les pàgines:

“Me gusta ver un inglés enfadado. Son muy divertidos. Cuanto más emocionados estan, menos dominan la lengua.”
“Me fijé más en su traje que en su cara. ¡Somos así las mujeres!”
“-Esta usted poniendo palabras en mi boca, señorita.”
-¿Y también ideas en su cabeza? No lo creo. Las ideas estan ahí. ¿No es cierto?”
“Es quizás una falta peculiar de los detectives. Nosotros queremos que la conducta sea siempre consecuente. No consentimos los canvios de humor.”
“Lo imposible no puede haber sucedido; por tanto, lo imposible tiene que ser posible, a pesar de las apariencias.”

I ara unes anècdotes:

- El novembre s’estrenarà en els cines la pel·lícula d’aquesta novel·la. Ja podeu veure el tràiler al youtube


- Ah! I l’actor que fa del personatge de Ratchet es en Johnny Deep!!

- Entonces - anunció Poirot -, como ya he expuesto mi solución ante todos ustedes, tengo el honor de retirarme completamente del caso.


El racó de la Paula: EL SECRETO DE EMMALINE de MEGAN SHEPHER





Aquesta novel·la està escrita per la autora de “Naturaleza Salavaje”, Megan Shephered. És una escriptora americana. La seva primera novel·la es titula “La filla del boig”. Es va publicar el 2013. Megan Shephered va treballar en el cos diplomàtic i es va unir als Cossos de la Pau, una agència federal independent de Estats Units.

Els fets passen l’any 1941, els bombardejos alemanys destrueixen les ciutats d’Anglaterra. Per protegir els nens els evacuen a llocs més segurs i els que estan molt malalts els traslladen a hospitals especials. Aquest es el cas de Emmaline.
Emmaline és la puresa, la tendresa i la innocència dins d’un marc tan terrible com pot ser la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una nena especial obligada a madurar abans del previst per conseqüències de la vida que li ha tocat viure.  A causa dels bombardejos constants és evacuada i traslladada l’hospital Briar Hill. Allà Emmaline quedarà fascinada pels preciosos cavalls alats que només ella pot veure a través dels miralls. Els cavalls tindran un significat particular i únic a la vida de Emmaline.

“Un caballo asoma la cabeza por la esquina. Es casi por completo blanco: tiene largas cuerdas de crines blancas y sedosas, y un hocico suave y gris, y alas, unas alas blancas como la nieve, unas alas que son suaves, gigantes y reales.”

A més no només coneixem la seva història sinó la de molts més nens i nenes que viuen amb ella a Briar Hill durant el conflicte belga. Perquè en aquest cas l’autora ens ha volgut retratar la situació dels més petits i necessitats. És un escenari delicat i difícil des del punt de vista d’una nena innocent.  Personalment m’ha semblat molt interessant, ja que no havia llegit res sobre la Segona Guerra Mundial i, concretamanet, els nens que van marxar del costat del seus parees per culpa de la guerra, Apropar-me per primera vegada a un personatge que ho viu m’ha impressionat perquè ho he viscut de molt aprop..
Encara que tota la rellevància i vitalitat d’aquesta història recauen sobre el personatge de Emmaline, també són molt importants els cavalls alats. Ells li enseneyen una gran lliçó i l’ajuden a tenir una visió molt peculiar del món en què viu.

I ara unes quantes frases caçades al vol:
“Se me da muy bien guardar secretos. Y este secreto – este caballo – es mi secreto. Algo solo para mi.”
“Si existen – replico –Solo que no en nuestro mundo. Viven en el otro mundo, en el que hay detrás de los espejos. Si miraras los verías.”
“Puede que el mundo del caballor alado sea siempre asi: hermoso y blanco, blando y frío. “
“Supongo que los caballos perciben muchas cosas de las personas.”

I ara unes anècdotes:

·     Megan Shephered va créixer a la llibreria de la seva família a Carolina del Nord. Megan ara viu amb el seu marit a Asheville, Carolina del Nord.
·        Les seves obres literàries s’inscriuen dins del gènere per joves adults, on ha publicat varies obres.
·       Va estudiar diversos idiomes com francès, alemany i rus. Es va graduar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill. Ha viscut i ha treballat a Costa Rica, Senegal, Escòcia i Espanya.
·        Aquest es el seus bloc on podreu trobar més informació sobre ella: http://meganshepherd.com/

En definitiva, El secreto de Emmaline és una lectura que fa reflexionar el lector, molt bonica, màgica, agredolça i entranyable. Per mi ha estat una lectura diferent i m’ha fascinat.

“He oido que los caballos son capaces de oler si una persona es buena o no. Imagino que la fragancia se asemeja a las flores, tal vez de lavanda o de salvia rusa, pero no de rosas, porque incluso los caballos saben que las rosas tienen espinas.”