—¿Lily?
Mi estómago se contrajo de miedo.
¿Se había estado escondiendo entre los árboles?
Él se inclinó hacia mí de forma agresiva,
clavando en mí sus aterradores ojos negros:
—No. Tú eres Lily.
—Está confundido, señor, me llamo Summer —
¡pedazo de subnormal!
Podía sentir el golpeteo de mi propio pulso.
Cómo pude ser tan estúpida al decirle mi verdadero nombre. Él seguía mirándome
fijamente, sonriendo. Sentí náuseas.
—Sí, tú eres Lily —volvió a decir él.
Antes de que pudiera siquiera parpadear, el
hombre se lanzó hacia mí y me atrapó entre sus brazos. Traté de gritar, pero él
apretó su mano contra mi boca para callarme. Voy a morir. Va a asesinarme.
“El sótano”, de Natasha Preston, ens porta una història
d’aquelles que t’atrapen fins al final.
La història ens presenta a la Summer, una jove segrestada per
un home que insisteix en dir-li Lily. Clover, el segrestador, porta a la noia a
casa seva i la tanca al soterrani, on es troba amb tres noies més: Rose, Poppy
i Violet.
La intenció d’en Clover es formar la seva pròpia família. Una
família pura composta per quatre noies que tindran que oblidar la seva anterior
vida i convertir-se en les flors que en ell desitja, del contrari, no tindran
opció de seguir amb vida. A més el seu fanatisme va més enllà. Intentarà acabar
amb totes les dones que no siguin dignes, les prostitutes i totes les que ell
consideri impures.
Resumint una mica la idea d’aquest thriller, tot gira al
voltant de la vida de quatre noies que han estat tancades en un soterrani i les
seves ànsies de llibertat.
Summer es veu atrapada en aquell soterrani, pulcre i decorat
amb gust, i acompanyada d’aquelles noies que ja s’han donat per vençudes es
sent molt sola. Ella necessita escapar. Tornar amb la seva família i recuperar
la seva vida. Malgrat tot, la situació cada dia està més delicada i perillosa i
les esperances de tornar a veure la llum
del dia cada vegada són més petites.
Realment vaig quedar molt impactada amb aquesta història. La
forma en què les noies són sotmeses i obligades a oblidar la seva vida em va
deixar una mica tocada.
Crec que l’autora ha fet molt bona feina a l’hora de
descriure el perfil dels personatges. La història la narren tres personatges
diferents permetent-nos veure el quadre complert. Per una banda, la Summer
reflexa la seva preocupació i desesperació, però sempre la guanya l’esperança
de sortir d’allà. Una esperança que va minvant conforma avança la història.
Per l’altra banda ens trobem a la veu d’en Clover intentant
mostrar les raons que el porten a actuar d’aquesta manera. Vaig intentar
posar-me en la seva pell, veure la història des del seu punt de vista,
comprendre el malament que ho va passar en la seva infància i la gran
influència que va tenir la seva mare en
ell, però no ho vaig aconseguir. En aquest terreny l’autora intenta mostrar-nos
uns motius que xoquen amb la realitat, que ens faran odiar-lo i témer-lo igual
que les noies fins al final del llibre
Per últim la veu d’en Lewis reflexa la lluita constant per
trobar a la Summer. La parella protagonitza un dels romanços juvenils més
bonics i perfectes, tant que en ocasions perd credibilitat. Considero que el
món dibuixat dintre del soterrani té molta més profunditat que la part exterior
on s’acaba teixint la trama de forma casual i poc realista.
Aquest és el punt fluix que destacaria de la novel·la, el
desenllaç final. Sentia que necessitava més pàgines per anar filant la trama,
les casualitats existeixen però no d’una forma tant evident. Tot així, us puc
assegurar que enganxa moltíssim i que en el meu cas vaig arribar a sentir la
desesperació dels personatges.
I ara unes quantes frases:
“Él era juez, jurado y verdugo.”
“Pero madre ya no vivia para decirme que
debía hacer o dejar de hacer. Había llegado mi momento. Yo controlaba mi vida.
“-¿Te apetece comer algo, Violet?
-Layal -, Y no, gracias ¿Por qué seguimos
aquí si somos cuatro contra uno?
Buana pregunta. Por el miedo. Eso era lo
que nos detenia a Poppy y a mi de intentar escapar. Aunque el caso de Rose, por
supuesto, era distinto. “
I ara unes quantes anècdotes:
* Natasha Preston, una escriptora anglesa que va començar a
escriure a Wattpad el 2011. Actualment és un referent pels joves escriptors de
thriller.
*A Wattpad hi ha la segona part que es diu “His”. Les
crítiques diuen que no es tan bona com la primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada